Menu

El somni que va començar a una escola d’hosteleria

Categories

El somni que va començar a una escola d’hosteleria

Marta i Andreu es van conèixer estudiant cuina a l’Escola d’Hosteleria de Castelló. Allà, a més d’aprendre a cuinar, també els van formar per al servei i la gestió d’un restaurant. Quatre anys de formació on descobriren que treballar entre foguers els apassionava, tant o més que gaudir del menjar de la resta de cuiners.

D’aquells inicis, on van fer molt bons amics amb els quuals encara tenen relació, viatjaren junts a Donosti, on van estar un any més formant-se a la cuina de Pedro Subijana, al seu restaurant Akelarre, amb tres estreles Michelín. Allà van anar passant per totes les partides de la cuina, des dels plats freds, entrants, carns, peixos i postres. Un any sencer treballant junt amb un dels millors xefs i on van aprendre des de les tècniques més novedoses fins a una cuina molt més tradicional. I, a més, van viure al llarg d’un any al bressol de la cuina espanyola, aprofitant per a descobrir no només els pintxos vascs, sinó també l’alta cuina d’altres xefs com ara Berasategui i Arzak.

En tornar a València ja sabien que algun dia obririen el seu propi restaurant. Un establiment honest, sense grans promeses, però on poder dedicar tota la seua estima i professionalitat a plats ben treballats, deliciosos, innovadors i diferents. Tot i així era massa prompte i cadascun va buscar el seu camí en diferents llocs. Encara els quedaba molt per aprendre.

Andreu va treballar durant tres anys a Apicius, un restaurant de cuina mediterrània amb producte de temporada on va ocupar el lloc de segon de cuina. Cuina de temporada, matèria prima de qualitat i una restauració feta amb molt de cura i on va aprendre moltíssim d’Enrique Medina, com noves tècniques i a respectar el producte.

Marta, per la seua part, va treballar al costat d’un altre dels xefs més reconeguts als últims anys: Luis Valls, cap de cuina de El Poblet y Vuelve Carolina, restaurants de Quique Dacosta. Abans va passar per altres locals com Coloniales Huertas.

Finalment, quan els dos van considerar que era el moment adient per iniciar junts un camí propi, van començar a pensar en Memòria, en els seus plats, en els menús, en la forma d’organitzar la cuina i la sala perquè el client sempre es trobara com a casa. Sense grans escarafalls, sense grans discursos ni promeses. Fent només allò que saben fer de la millor manera possible. Recordant a cada una de les persones que entren al seu local i guardant en la seua memòria els seus plats preferits, les seues al.lèrgies i necessitats.

Ara fan un any des del inici de la seua aventura i sembla que tot fluïx, que compten amb el recolzament d’un barri, Benimaclet, que ja els considera imprescindibles i on, cada setmana, nous comensal mostren a les xarxes socials, a Google i a altres plataformes el gran descobriment que ha suposat per a ells aquest xicotet restaurant.

Encara els queda molt per dir i ho contarem des d’ací.

This is a unique website which will require a more modern browser to work!

Please upgrade today!